Suggeriments i activitats per fomentar el llenguatge en els infants de 0 a 3 anys

jueves, 15 noviembre 2018 | A partir de 0 años, Otros

El llenguatge verbal o parla és fonamental en el desenvolupament de l’infant i té una funció de comunicació, socialització i autocontrol de la pròpia conducta, per la qual cosa es converteix en un instrument important en la seva activitat cognoscitiva.

Des de les primeres setmanes de vida, els infants interpreten les mirades, els somriures i els rostres de les persones que hi ha al seu voltant i necessiten comunicar-se amb els adults que els envolten, de manera que s’esforcen per reproduir els sons que senten. Aquest esforç variarà en funció de la motivació i la gratificació que rebi de l’entorn.

El nen o la nena necessita estimulació per iniciar-se en l’aprenentatge de la llengua, i aprèn a parlar si està envoltat d’adults que li parlen. Així doncs, l’adult esdevé el model d’aprenentatge que l’estimula a utilitzar el llenguatge com un instrument per comunicar-se. Per això és fonamental l’estimulació adequada en el desenvolupament del llenguatge per tal que prengui consciència i, més endavant, parli amb èxit. Els exercicis diaris des d’edats primerenques afavoreixen el desenvolupament de la parla.

Parlem… és una nova col·lecció que desenvolupa el llenguatge, fomenta l’observació i estimula la imaginació dels més menuts d’una manera divertida. Situacions com un passeig pel parc o les rutines prèvies a l’hora d’anar al llit ofereixen una conversa que motiva l’infant a parlar i fa les seves primeres associacions d’imatges, sons i paraules. Els seus autors són especialistes en Llenguatge Infantil.

     

 

Suggeriments:

  • Parleu a l’infant, però, sobretot, parleu amb ell. Dediqueu cada dia una estona de qualitat a conversar i jugar amb el nen o la nena.
  • Escolteu-lo amb atenció i interpreteu el seu llenguatge corporal, els seus gestos i els sons que emet perquè és la seva manera de comunicar-se.
  • Converseu amb el nen o la nena encara que no parli amb l’ajut de recursos comunicatius que l’infant tingui en cada moment evolutiu, com el somriure, el plor, la mirada, els gestos, les conductes d’assenyalar, etc.
  • Quan parleu, feu servir un llenguatge clar i entenedor, amb un vocabulari ric, i eviteu les paraules que l’infant pronuncia malament i «infantilitzar» el llenguatge.
  • Quan li parleu, feu-ho de cara i a prop, de manera que pugui observar com la vostra boca modula les paraules.
  • Anuncieu-li el que farà i descriviu el que està fent durant les activitats quotidianes perquè aprengui també el nom de l’acció o la situació.
  • Oferiu-li l’oportunitat de relacionar-se amb altres infants de la seva edat per afavorir el desenvolupament de la seva comunicació, el desenvolupament social i un coneixement més ampli de les seves pròpies possibilitats.
  • Adreceu-vos-hi amb paraules concretes, referint-vos a situacions immediates, utilitzant frases curtes i senzilles, i sempre de manera afectiva.

Activitats:

  • Repetir qualsevol so que el bebè emeti, com vocalitzacions, ploricons, esternuts, etcètera, fent torns amb ell com si s’establís un diàleg entre tots dos.
  • Jugar a produir sons consonàntics i col·locar la mà del bebè suaument damunt els òrgans actius de l’adult: llavis, coll, pit…
  • Descriure les activitats quotidianes (el bany, el canvi de bolquer, l’alimentació, treure o posar la roba, etcètera) emprant diferents recursos expressius com si fossin històries fantàstiques.
  • Ensenyar al menut làmines grans amb dibuixos d’objectes que emeten sons i imitar-los: rellotge, telèfon, moto, cotxe, tren, avió, campana, sirena d’una ambulància…
  • Pronunciar de manera clara i entenedora el nom de l’objecte que l’infant vulgui procurant que vegi el moviment dels llavis de l’adult i animant-lo a produir sons per demanar-lo.
  • Al llarg de les activitats quotidianes, formular preguntes com ara «Què vols que et doni? On és? Com es diu?», oferint la resposta i tornant a formular la mateixa pregunta.
  • Col·locar damunt la taula diferents objectes d’ús habitual, demanar-los d’un en un i felicitar l’infant cada vegada que us el doni.
  • Jugar amb els ninos com si emetessin cadenes de vocals: «aaaaa, eeeee, iiiii, ooooo, uuuuu». En altres moments, emetre cadenes de síl·labes: «pa-pa-pa, ma-ma-ma, ba-ba-ba», etcètera.
  • Proporcionar-li contes de tota mena (de cartró plastificat, de plàstic, de tela) i revistes. Animar-lo que giri els fulls mentre l’adult anomena els personatges i objectes que hi surten. Celebrar qualsevol intent de so que faci el nen com si hagués anomenat la imatge.
  • Cantar cançons molt senzilles i animar-lo a repetir-les junts.
  • Demanar-li que assenyali les imatges d’un conte que coneix molt bé mentre se li torna a explicar.
  • Gravar els sons que el nen produeix i reproduir-los quan està en silenci.
  • Sempre que l’infant assenyali alguna cosa que vulgui (aigua, pa, una joguina…), animar-lo perquè la demani amb sons i procurant que, progressivament, assagi i millori la pronunciació: ha d’escoltar l’adult pronunciar el nom, però no se li han de corregir els intents que faci.
  • Jugar amb ell a cridar de diferents maneres el pare, la mare, el seu nino preferit, etcètera: molt alt, baixet, cridant, marcant les síl·labes, allargant els finals…
  • Cantar una cançó que conegui repetint una sola síl·laba senzilla: «la-la-la-la». Anar canviant la síl·laba.
  • En passejar pel carrer, jugar a On és?: «On és l’arbre? On és el núvol? On és el gos?», etcètera.
  • No fer-li creure que entenem el que ens demana quan ho fa amb gestos i preguntar-li «Què vols?», encara que sapigueu què us està demanant. Es tracta d’estimular-lo perquè s’expressi oralment.
  • Utilitzar contes d’imatges per descriure els objectes que hi surten i, més tard, proposar-li que ho expliqueu entre tots dos a una altra persona, com ara el pare, la mare, els avis, un nino…
  • Explicar, amb l’ajut d’algun dels seus ninos, històries sobre com n’és, d’útil, fer servir el llenguatge per aconseguir el que volem: «I llavors aquest nino tenia molta set, però no sabia dir “Vull aigua” i ningú no sabia que tenia set…».
  • Ensenyar-li fotografies de familiars i, a mesura que vagi assenyalant-los, dir-ne el nom. Demanar-li que repeteixi l’activitat ell tot sol.
  • Mirar per la finestra de casa i jugar a dir què veieu: cada un ha de dir un element mentre assenyala on és.
  • Preparar una capsa amb objectes d’una mateixa família (animals, mitjans de transport, objectes de la cuina…). Mostrar els objectes un per un mentre dieu el nom de cada un i establir una conversa sobre aquests objectes en la qual l’infant elabori espontàniament frases amb aquests noms.
  • Aprofitar, quan estigui jugant sol, per preguntar-li a què juga, amb què juga…
  • Descriure un objecte conegut de la casa sense anomenar-lo perquè el busqui i el doni a l’adult.
  • Demanar-li que col·loqui alguns objectes en un lloc determinat que estigui al seu abast.
  • En tornar d’una sortida, demanar-li que expliqui què ha fet, on ha anat, què ha vist, amb qui hi anat…
  • Mentre passegeu, compreu al supermercat, etcètera, comentar el recorregut, el que està veient, el que hi ha als prestatges…, demanar-li que fiqui algun producte en una bossa, etcètera.

 

Etiquetas:

No comments yet.

Leave a comment

*